La ginesta, símbol de Ginestar i flor de Catalunya
La ginesta és una flor groga que forma part de la flora catalana i que se sol veure a tots els paratges a la primavera o estiu. A banda de ser la flor de Catalunya, també és la planta que dona nom al nostre poble, Ginestar. Avui us n’expliquem unes quantes curiositats.
La Ginesta
La veiem a tot arreu, ubicada en llocs assolellats, àrids i sorrencs. La ginesta és una planta que apareix com a espontània a tota la zona mediterrània. En alguns llocs, és plantada com a ornamental en altres llocs, però en altres, fora de la seva àrea original, l’han arribat a considerar invasiva.
Estem tan acostumats a veure-la, que no ens aturem a pensar en ella, però la ginesta és una planta amb moltes particularitats. És un arbust alt i recte. Les seves tiges són cilíndriques i verdes perquè tenen funció clorofíl·lica, és a dir, és per on fan la fotosíntesi. Les fulles, petites i escasses, són una manera d’estalviar aigua. La ginesta floreix de maig a juliol. Les flors són d’un color groc intens, grans i molt oloroses, i per la seva forma, recorden a les papallones. A més, és l’única de la seva espècie.
Etimologia de la planta i del poble de Ginestar
Explica la llegenda que el nom de Ginestar ve d’una alqueria àrab on, segons es diu, hi abundava aquesta planta. Aquesta finca agrícola era coneguda com el Mas de la Ginesta. Però això es queda en un fet anecdòtic, ja que no hi tenim cap document que així ho expliqui.
El nom científic de la planta és spartium junceum. Spartium deriva del grec ‘spartion’ i serveix per designar a diverses plantes productores de fibres tèxtils i empleades per fer lligams. Per altra banda, junceum és un epítet llatí que significa ‘com un jonc’ i fa referència a la forma que té la planta.
La Ginesta, flor nacional de Catalunya
Juntament amb les roselles, ambdues plantes van assolir molta popularitat per la metàfora del roig i el groc, colors de la senyera. Sota la dictadura de Primo de Rivera, les dos flors es van utilitzar per manifestar la lluita democràtica contra el dictador militar. També van ser utilitzats juntament amb la falç com a símbols identitaris entre els catalans. Corpus, el nostre Corpus de Sang, va significar el primer aixecament militar del poble català contra l’opressió de la monarquia espanyola.
Joan Maragall, poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX, li va dedicar una poesia, tot i que no va ser l’únic que va incorporar aquesta planta en la seva obra: així ho van fer Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Santiago Rusiñol, Josep Pla i molts d’altres.
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada,
que ve al temps de el calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
[…]
La Ginesta
Joan Maragall
