Redescobrint la història
Ermita de Sant Isidre
Es troba situada en una petita elevació, a poc menys d’un quilòmetre del centre del poble. A causa de la riuada de l’any 1617, es va transportar a la seva ubicació actual, on segurament ja hi havia una construcció civil o religiosa. La làpida de la façana fa referència a aquesta riuada, quan tota la gent de la població es refugià a l’Ermita en quedar la vila totalment inundada. D’estil barroc, es conserven pintures del segle XVIII, algunes d’elles inacabades.
L’ermita es va consagrar l’any 1634 i remodelar el 1735 i es va dedicar a Sant Isidre i a Sant Antoni Abat, tal com consta en la làpida, col·locada sobre la porta.
Des del l’any 1983, el diumenge més proper al 15 de maig, dia de Sant Isidre, se celebra la festa de l’Ermita.
Església Vella
Ubicada dins del nucli antic, és l’edifici singular més vell de la població. Està documentada l’any 1278 i va pertànyer a l’Ordre del Temple i posteriorment a l’Ordre dels Hospitalers. Al llarg dels segles, s’ha vist afectada per varies intervencions en la seva estructura.
El seu origen es remunta al segle XIII, al romànic, amb una nau coberta de volta de canó i més endavant es va allargar amb dos trams d’estil gòtic i es va reforçar amb grans contraforts. Entre dos d’ells es va construir una capella gòtica coberta amb volta de creueria que encara es conserva en bon estat, igual que alguns arcs i dues claus de volta on hi ha representats en relleu sant Martí i la Mare de Déu. Es va completar la nau amb una ampliació renaixentista, construint dues capelles, de les quals només es conserven les restes d’uns pilars. També es conserva d’aquesta època el marc de jaspi de Tortosa de la porta de la sagristia. A la llinda d’aquest marc hi ha una creu de Malta d’alabastre blanc i una inscripció que indica que es va fer en temps del prior Pere Vidal, en els anys trenta del segle XVII. Actualment l’església es pot visitar trucant a l’Ajuntament de Ginestar.
Església Parroquial
de Sant Martí
Entre finals del segle XVIII i principis del XIV, a Ginestar va haver-hi un creixement de la població molt gran. L’any 1718 hi havia 210 habitants; el 1860, n’eren 1292. En créixer la població va calguer construir una església nova perquè la vella no es podia engrandir degut a la seva situació.
L’Església nova de Sant Martí va ser una construcció propulsada pels Hospitalers al segle XVIII. La portalada és barroca, molt semblant a les de les esglésies de la Torre de l’Espanyol i de Riba-roja d’Ebre, també construïdes pels frares hospitalers de la Comanda d’Ascó. Això queda remarcat per la creu de vuit puntes de Malta en relleu que es troba a la portalada. Una mica més amunt es troba una altre escut on es pot apreciar un ram de ginesta, símbol de la vila, i la data en que es va acabar l’església, 1784. La cúpula central és considerada una de les més notables de la comarca.
Grans casalicis
Un distintiu del poble de Ginestar són els seus carrers amples i rectilinis, ben conservats i amb cases pairals que mantenen les seves façanes gairebé com en l’època en la que van ser construides. Durant el segle XVIII es van construir la majoria d’elles, mostra de la gran riquesa agrícola de la zona (cotó i tabac). Moltes encara es conserven, tot i que han sofert modificacions que han alterat, fonamentalment, la seua estructura interna. La gran majoria d’aquestes cases disposava de molí d’oli i de vi propi i, algunes, fins i tot de farina.
