La setmana dels barbuts: la més freda de l’any

A mitjan gener, hi ha una setmana que és considerada la més freda de l’any, tant des del punt de vista meteorològic com des del punt de vista de la saviesa popular. Aquest fenomen es tradueix en molts refranys populars al voltant d’aquesta creença popular catalana anomenada La setmana dels barbuts:

«La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts.»

«Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts.»

«Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.»

«Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.»

«Per sant Antoni fa un fred del dimoni.»

«Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar.»

Origen del nom: per què se li diu «la setmana dels barbuts»?

Perquè aquests episodis de fred extrem solen coincidir amb els dies 15 i 17 de gener, entre sant Pau ermità, sant Maur i Sant Antoni Abat. Aquests tres senyors són representats en la iconografia religiosa amb barbes llargues i espesses, associades a la neu i el fred

Altres sants que llueixen barba que se celebren aquests dies són: sant Hilari (el dia 13), sant Fructuós (el 21), sant Vicenç màrtir (el 22), sant Bonet i sant Efisi (15), sant Canut (19) i sant Sebastià (20 de gener).

Gebrada, gelada o rosada?

Aquí a la Ribera d’Ebre estem acostumats i acostumades, els mesos més durs de l’hivern, a sortir de casa al matí i veure-ho tot blanc. No, no és un lloc on solgui nevar (tot i que l’any passat sí que vam rebre la visita de la Filomena). El que sí que trobem cada matí són gebrades (però mai fem referència a aquest nom; solem dir: quina gelada este matí!).

Hi ha tres fenòmens meteorològics que costa diferenciar. Per un costat, la gebrada; per l’altre, la rosada i per últim, la gelada. A continuació, us expliquem les diferències.

La gebrada és una precipitació en forma de gebre, un fenomen meteorològic en què les microscòpiques gotes de la boira es dipositen sobre les superfícies d’objectes sòlids que es troben a una temperatura inferior als 0 °C, creant cristalls.

D’altra banda, la rosada és com una gebrada, però la temperatura no baixa dels 0 graus, és a dir, en lloc de gel, són gotes d’aigua.

Finalment, en la gelada, l’aigua passa directament de l’estat gasós al sòlid. Aquest procés té lloc simultàniament arreu de la superfície afectada, la qual cosa causa que s’hi formin cristalls molt petits i homogenis. En resum, el procés de formació de la gelada és idèntic al de la rosada pel que fa a les condicions atmosfèriques que la generen, la diferència fonamental és que la temperatura de l’aire, en aquest cas, ha de ser inferior als 0 °C.

Com veieu, la diferència entre la gebrada i la gelada és molt subtil. La diferència és que la gebrada se sol produir amb el cel emboirat mentre que la gelada, amb el cel ras.