Les riuades a Ginestar, temudes crescudes del riu Ebre
Limnimarca a Cal Mas de Pino ( C. Reus, 22)
A Ginestar es pot fer un bonic recorregut pels carrers del poble buscant les plaques que recorden grans riuades. El poble és un dels que més limnimarques acumula, amb un total de vint-i-cinc. Les limnimarques són marques que indiquen el nivell màxim a què han arribat les aigües en un episodi de crescuda determinat.
Abans, quan no estaven construïts els embassaments que controlaven el riu, les riuades eren un dels fenòmens meteorològics més temuts per la població. L’Ebre, un dels rius més cabalosos de Catalunya, s’ha desbordat múltiples vegades al llarg de la història. A Ginestar en comptem fins a onze: dels anys 1617, 1787, 1853, 1866, 1874, 1884, 1907, 1937, 1961, 1971 i 1982. Actualment, els pantans de Mequinensa, Riba-roja, i Flix controlen el cabal del riu i des de llavors, només s’han registrat crescudes controlades. A continuació, us parlem de les tres riuades més importants que s’han conegut.
La riuada de l’any 1617
Aquell any, l’aigua dels rius va assolar bona part de Catalunya. El nivell del riu Ebre al seu pas per Tortosa va pujar tant que s’hi van ensorrar 150 cases. Segons El Manual de novells ardits (1900):
En la ciutat de Tortosa lo riu de Ebro sen aporta segons relacio de algunes persones dignes de fe noranta o cent cases, y en lo Ginestar essent bona vila y ben poblada apenes hi deixa cases.
La riuada de l’any 1787
Els dies 8 i 9 d’octubre es va produir “La riuada grossa”. Va ser extraordinària i va causar danys a tots els pobles que toquen a la riba de l’Ebre. En total, va deixar 183 morts, 3 d’ells de Ginestar. Al poble hi va deixar enderrocades 123 cases, amb els més de 23.000 metres cúbics per segon.
El rei Carles III va condonar durant quatre anys la contribució als pobles riberencs:
Que la Ciudad de Tortosa, y los pueblos de Amposta, Aldover, Cherta, Tivenys, Benifallet, Ginestar, Miravet, Benisanet, Mora de Ebro, Ascó, Flix, Rivaroya, queden exentos de la Contribución de Catastro por quatro años, con declaración de que aunque esta gracia es absoluta en común, no comprehende a los Vecinos, y hacendados que puedan pagar, para que con los que de estos se exija, se socorra, y fomente a los que por haver sido mas desgraciados necessiten de mayor auxilio, que el del indulto de la contribución para volver a sus respectives faenas.
La riuada de 1907
Del 21 al 26 d’octubre es van negar, un cop més, totes les poblacions de la ribera del riu. Esta vegada, el govern no va eximir de pagar la contribució a les víctimes. Això va acabar de destrossar els pagesos, que ho havien perdut tot. Finalment, després de moltes reclamacions, l’any 1910 es va descomptar una part de la contribució en concepte d’indemnització.
Aquest article ha estat redactat a partir de la informació extreta de l’article El magne diluvi de 1617 en les seves fonts de Francesc Roma i Casanovas; l’exposició Ginestar, capital europea de les limnimarques de Joan Fco. Costa Paz i ‘Ginestar’, dins la Miscel·lània del CERE nº20 de Montserrat Anguera Terré i Vicent Casadó Burillo.
