Els anys vuitanta van suposar, en general, un canvi en el paradigma cultural. A poc a poc, es va anar recuperant el folklore i les tradicions culturals catalanes que havien quedat enterrades durant la dictadura franquista.

Catalunya és terra de gegants. Són símbol identitari de les festes populars catalanes i avui dia, de les tradicions més ben conservades. A Ginestar, però, no en tenim de gegants. El que si tenim són els seus parents més petits, els capgrossos coneguts també com a cabuts, cabeçuts, caparrots, cabets, nanos o nanets. La definició dels capgrossos és la següent:

Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos. Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant. Són esmentats ja a València al segle XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al XIX.

La història dels capgrossos de Ginestar

L’any 1983, amb la intenció de revalorar la cultura catalana, l’Ajuntament de Ginestar compra els caps dels capgrossos a Barcelona. La Yolanda Ars, qui gestiona la Biblioteca Josep Avinyó de Ginestar, que en aquell moment formava part de la Comissió de Cultura del moment, ens explica que es van encarregar de fer i pintar les pales dels capgrossos per poder-los fer ballar.

El director de la Banda de Música, Josep Vives de Miravet, va ser l’encarregat de fer la música, i una modista del poble, la Pilar Canalda, en va fer el vestuari amb robes comprades a Tarragona. En aquella època, es van fer unes quantes sortides per participar en trobades de gegants i capgrossos en altres municipis (La Fatarella, Montbrió del Camp i Tarragona). Les encarregades de fer ballar els capgrossos van ser un grup de noies, entre les quals es trobava la Yolanda.

El bateig dels capgrossos

L’any 2008, es vol seguir realçant la cultura catalana i els seus elements populars i tradicionals. Gràcies al programa Tallers per la Festa a les Terres de l’Ebre de l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es van restaurar els vuit caps, es va millorar la vestimenta (gràcies a la Pepita Álvarez i a la Teresita Sarroca) i es va recuperar la música i el ball propi: dos noies de Tortosa van venir, la Yolanda els hi va ensenyar el ball i les tres juntes ho van tornar a ensenyar a la gent jove del poble.

El dia 9 de novembre de 2008, en el marc de les Festes Majors de Sant Martí, es fa el bateig dels capgrossos amb la col·laboració de la Banda de Música La Ginesta, que va posar el ritme a la vetllada.  Durant aquell període també es va fer sortides a Móra La Nova, Móra d’Ebre i a Rasquera.

Qui són els capgrossos de Ginestar?

El conjunt de capgrossos de Ginestar està compost per 4 parelles:

• El Pepet i la Marieta, dos figures vestides amb la indumentària tradicional catalana i que representen el folklore català.
• L’Isidre i la Martina, una parella que porten dos noms importants de Ginestar (Sant Martí, patró del poble i Sant Isidre, patró de l’ermita)
• El Jaumet i el Josepet, dos pagesos que fan honor a la tradició pagesa del territori.
• L’Angawa i l’Atilà, que fan referència a dos ètnies estrangeres (procedents d’Àfrica i Àsia) i simbolitzen la multiculturalitat de les cultures nouvingudes; allò exòtic, desconegut, sorprenent.