Avui, als voltants del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, us expliquem una història sobre un altre crim ocorregut a Ginestar (com el dia que us vam explicar el Crim de Ca Margalef). Aquest cop, relacionat amb la caça de bruixes, una qüestió estretament lligada a la misoginia: la història d’una dona acusada de bruixeria a Ginestar.

La bruixeria en la cultura popular

Són moltes les històries i llegendes sobre les bruixes, inclús en la cultura popular catalana. En l’imaginari popular, la bruixa és una dona que mitjançant un pacte amb el dimoni ha aconseguit poders sobrenaturals que utilitza en benefici propi o les finalitats malèfiques.

Durant l’edat mitjana, eren comunes aquestes creences entre la població i s’acusava les bruixes de totes les calamitats (invocar qualsevol catàstrofe natural i de provocar infertilitat, avortaments naturals o morts infantils). Per això s’empresonava o fins i tot executava a persones, sobretot dones, que no encaixaven en l’ordre social establert.

Montserrada Bru, «bruixa» de Ginestar

Tot i que el 1615 es considera part de l’edat moderna i no de l’edat mitjana, en aquella època les tradicions i creences del poble encara eren el que avui considerem ‘endarrerides’. Així doncs, la Montserrada Bru, una dona que exercia de llevadora (una professió molt relacionada amb la bruixeria en aquella època), va ser condemnada per bruixa a Ginestar acusada de donar mort a una nena petita, entre d’altres injuries.

Els habitants de Ginestar que van testificar en contra de l’acusada van ser: Miquel Llàtzer (familiar del Sant Ofici de la Inquisició que residia al poble), Elisabet Marco, Pere Vidal (batlle de la vila), Gabriel Vidal, Magdalena Poll, Joana, esposa de Miquel Domènec, i  Joan Faneca. Aquests l’acusaven d’executar activitats sospitoses (segons el seu punt de vista) i relacionables amb el món de la bruixeria i fetilleria.

La Montserrada es dedicava a guarir amb oracions i a fer les funcions de llevadora, com hem dit abans. Inclús intentava ajudar a les dones que tenien problemes maritals. Ella, en tenir l’oportunitat, es va defensar negant tot allò del que se l’acusava malgrat reconèixer que sí intentava “fer salut y curar ab oracions” i remeis casolans.

Enlloc d’haver acabat amb pena de mort, que era com se solien castigar estos crims, les autoritats del tribunal eclesiàstic de Tortosa van resoldre-ho amb una “pena d’excomunió major i desterrament del territori del bisbat”. El motiu va ser que era un cas aïllat i que les acusacions no es van poder demostrar de manera concloent.

El cas vist des del punt de vista d’avui

Creiem que la Montserrada era una dona que portava un estil de vida diferent, fora de l’establert. Però tot i així, els habitants de Ginestar acudien a ella quan tenien certs problemes. Per motius evidents, ni ella ni els remeis empleats curaven les afeccions dels vilatans, mes que ella ho intentava. I aquesta bona voluntat se li va tornar en contra. Per sort, la Montserrada no va tenir el mateix final que moltes altres dones acusades del mateix. S’estima que en menys de dos segles, centenars de milers de dones foren cremades, penjades i torturades arreu d’Europa, perquè plantejaven un desafiament a l’estructura de poder de l’Església.

Aquest article ha sigut redactat gràcies a la informació extreta del capítol Una dona acusada de bruixeria: Ginestar, any 1615, publicat a la revista Miscel·lània del CERE. Podeu llegir-lo complet fent clic aquí.

Bibliografia

Sebastià Muñoz, J.H. (2009). UNA DONA ACUSADA DE BRUIXERIA: GINESTAR, ANY 1615. Miscel·lània del CERE, 20, 39-45.

Federici, S. (2004). Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria.